Resoleu x
x=\frac{1}{2}=0,5
x=0
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2\left(2x-1\right)\left(2x+1\right)=3x-2+2x^{2}
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 6, el mínim comú múltiple de 3,6.
\left(4x-2\right)\left(2x+1\right)=3x-2+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per 2x-1.
8x^{2}-2=3x-2+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 4x-2 per 2x+1 i combinar-los com termes.
8x^{2}-2-3x=-2+2x^{2}
Resteu 3x en tots dos costats.
8x^{2}-2-3x-\left(-2\right)=2x^{2}
Resteu -2 en tots dos costats.
8x^{2}-2-3x+2=2x^{2}
El contrari de -2 és 2.
8x^{2}-2-3x+2-2x^{2}=0
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
8x^{2}-3x-2x^{2}=0
Sumeu -2 més 2 per obtenir 0.
6x^{2}-3x=0
Combineu 8x^{2} i -2x^{2} per obtenir 6x^{2}.
x\left(6x-3\right)=0
Simplifiqueu x.
x=0 x=\frac{1}{2}
Per trobar solucions d'equació, resoleu x=0 i 6x-3=0.
2\left(2x-1\right)\left(2x+1\right)=3x-2+2x^{2}
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 6, el mínim comú múltiple de 3,6.
\left(4x-2\right)\left(2x+1\right)=3x-2+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per 2x-1.
8x^{2}-2=3x-2+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 4x-2 per 2x+1 i combinar-los com termes.
8x^{2}-2-3x=-2+2x^{2}
Resteu 3x en tots dos costats.
8x^{2}-2-3x-\left(-2\right)=2x^{2}
Resteu -2 en tots dos costats.
8x^{2}-2-3x+2=2x^{2}
El contrari de -2 és 2.
8x^{2}-2-3x+2-2x^{2}=0
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
8x^{2}-3x-2x^{2}=0
Sumeu -2 més 2 per obtenir 0.
6x^{2}-3x=0
Combineu 8x^{2} i -2x^{2} per obtenir 6x^{2}.
x=\frac{-\left(-3\right)±\sqrt{\left(-3\right)^{2}}}{2\times 6}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu 6 per a, -3 per b i 0 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\left(-3\right)±3}{2\times 6}
Calculeu l'arrel quadrada de \left(-3\right)^{2}.
x=\frac{3±3}{2\times 6}
El contrari de -3 és 3.
x=\frac{3±3}{12}
Multipliqueu 2 per 6.
x=\frac{6}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{3±3}{12} quan ± és més. Sumeu 3 i 3.
x=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{6}{12} al màxim extraient i anul·lant 6.
x=\frac{0}{12}
Ara resoleu l'equació x=\frac{3±3}{12} quan ± és menys. Resteu 3 de 3.
x=0
Dividiu 0 per 12.
x=\frac{1}{2} x=0
L'equació ja s'ha resolt.
2\left(2x-1\right)\left(2x+1\right)=3x-2+2x^{2}
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 6, el mínim comú múltiple de 3,6.
\left(4x-2\right)\left(2x+1\right)=3x-2+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per 2x-1.
8x^{2}-2=3x-2+2x^{2}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 4x-2 per 2x+1 i combinar-los com termes.
8x^{2}-2-3x=-2+2x^{2}
Resteu 3x en tots dos costats.
8x^{2}-2-3x-2x^{2}=-2
Resteu 2x^{2} en tots dos costats.
6x^{2}-2-3x=-2
Combineu 8x^{2} i -2x^{2} per obtenir 6x^{2}.
6x^{2}-3x=-2+2
Afegiu 2 als dos costats.
6x^{2}-3x=0
Sumeu -2 més 2 per obtenir 0.
\frac{6x^{2}-3x}{6}=\frac{0}{6}
Dividiu els dos costats per 6.
x^{2}+\left(-\frac{3}{6}\right)x=\frac{0}{6}
En dividir per 6 es desfà la multiplicació per 6.
x^{2}-\frac{1}{2}x=\frac{0}{6}
Redueix la fracció \frac{-3}{6} al màxim extraient i anul·lant 3.
x^{2}-\frac{1}{2}x=0
Dividiu 0 per 6.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}=\left(-\frac{1}{4}\right)^{2}
Dividiu -\frac{1}{2}, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir -\frac{1}{4}. A continuació, sumeu el quadrat del nombre -\frac{1}{4} als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}=\frac{1}{16}
Per elevar -\frac{1}{4} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}=\frac{1}{16}
Factor x^{2}-\frac{1}{2}x+\frac{1}{16}. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x-\frac{1}{4}\right)^{2}}=\sqrt{\frac{1}{16}}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x-\frac{1}{4}=\frac{1}{4} x-\frac{1}{4}=-\frac{1}{4}
Simplifiqueu.
x=\frac{1}{2} x=0
Sumeu \frac{1}{4} als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}