Calcula
2
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{\frac{1}{2}}{1+\sin(60)}+\frac{1}{\tan(30)}
Obteniu el valor de \cos(60) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{\frac{1}{2}}{1+\frac{\sqrt{3}}{2}}+\frac{1}{\tan(30)}
Obteniu el valor de \sin(60) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{\frac{1}{2}}{\frac{2}{2}+\frac{\sqrt{3}}{2}}+\frac{1}{\tan(30)}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 1 per \frac{2}{2}.
\frac{\frac{1}{2}}{\frac{2+\sqrt{3}}{2}}+\frac{1}{\tan(30)}
Com que \frac{2}{2} i \frac{\sqrt{3}}{2} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{2}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}+\frac{1}{\tan(30)}
Dividiu \frac{1}{2} per \frac{2+\sqrt{3}}{2} multiplicant \frac{1}{2} pel recíproc de \frac{2+\sqrt{3}}{2}.
\frac{2}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}+\frac{1}{\frac{\sqrt{3}}{3}}
Obteniu el valor de \tan(30) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{2}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}+\frac{3}{\sqrt{3}}
Dividiu 1 per \frac{\sqrt{3}}{3} multiplicant 1 pel recíproc de \frac{\sqrt{3}}{3}.
\frac{2}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}+\frac{3\sqrt{3}}{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}
Racionalitzeu el denominador de \frac{3}{\sqrt{3}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{3}.
\frac{2}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}+\frac{3\sqrt{3}}{3}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{2}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}+\sqrt{3}
Anul·leu 3 i 3.
\frac{2}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}+\frac{\sqrt{3}\times 2\left(2+\sqrt{3}\right)}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu \sqrt{3} per \frac{2\left(2+\sqrt{3}\right)}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}.
\frac{2+\sqrt{3}\times 2\left(2+\sqrt{3}\right)}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}
Com que \frac{2}{2\left(2+\sqrt{3}\right)} i \frac{\sqrt{3}\times 2\left(2+\sqrt{3}\right)}{2\left(2+\sqrt{3}\right)} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{2+4\sqrt{3}+6}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}
Feu les multiplicacions a 2+\sqrt{3}\times 2\left(2+\sqrt{3}\right).
\frac{8+4\sqrt{3}}{2\left(2+\sqrt{3}\right)}
Feu el càlcul 2+4\sqrt{3}+6.
\frac{8+4\sqrt{3}}{2\sqrt{3}+4}
Expandiu 2\left(2+\sqrt{3}\right).
\frac{\left(8+4\sqrt{3}\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}{\left(2\sqrt{3}+4\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}
Racionalitzeu el denominador de \frac{8+4\sqrt{3}}{2\sqrt{3}+4} multiplicant el numerador i el denominador per 2\sqrt{3}-4.
\frac{\left(8+4\sqrt{3}\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}{\left(2\sqrt{3}\right)^{2}-4^{2}}
Considereu \left(2\sqrt{3}+4\right)\left(2\sqrt{3}-4\right). La multiplicació es pot transformar en una diferència de quadrats fent servir la regla: \left(a-b\right)\left(a+b\right)=a^{2}-b^{2}.
\frac{\left(8+4\sqrt{3}\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}{2^{2}\left(\sqrt{3}\right)^{2}-4^{2}}
Expandiu \left(2\sqrt{3}\right)^{2}.
\frac{\left(8+4\sqrt{3}\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}{4\left(\sqrt{3}\right)^{2}-4^{2}}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{\left(8+4\sqrt{3}\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}{4\times 3-4^{2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{\left(8+4\sqrt{3}\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}{12-4^{2}}
Multipliqueu 4 per 3 per obtenir 12.
\frac{\left(8+4\sqrt{3}\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}{12-16}
Calculeu 4 elevat a 2 per obtenir 16.
\frac{\left(8+4\sqrt{3}\right)\left(2\sqrt{3}-4\right)}{-4}
Resteu 12 de 16 per obtenir -4.
\frac{-32+8\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{-4}
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 8+4\sqrt{3} per 2\sqrt{3}-4 i combinar-los com termes.
\frac{-32+8\times 3}{-4}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{-32+24}{-4}
Multipliqueu 8 per 3 per obtenir 24.
\frac{-8}{-4}
Sumeu -32 més 24 per obtenir -8.
2
Dividiu -8 entre -4 per obtenir 2.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}