Verifiqueu
veritable
Compartir
Copiat al porta-retalls
\cos(60)=\frac{1-\left(\tan(30)\right)^{2}}{1+\left(\tan(30)\right)^{2}}
Multipliqueu 2 per 30 per obtenir 60.
\frac{1}{2}=\frac{1-\left(\tan(30)\right)^{2}}{1+\left(\tan(30)\right)^{2}}
Obteniu el valor de \cos(60) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{1}{2}=\frac{1-\left(\frac{\sqrt{3}}{3}\right)^{2}}{1+\left(\tan(30)\right)^{2}}
Obteniu el valor de \tan(30) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{1}{2}=\frac{1-\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}}}{1+\left(\tan(30)\right)^{2}}
Per elevar \frac{\sqrt{3}}{3} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{1}{2}=\frac{1-\frac{3}{3^{2}}}{1+\left(\tan(30)\right)^{2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{1}{2}=\frac{1-\frac{3}{9}}{1+\left(\tan(30)\right)^{2}}
Calculeu 3 elevat a 2 per obtenir 9.
\frac{1}{2}=\frac{1-\frac{1}{3}}{1+\left(\tan(30)\right)^{2}}
Redueix la fracció \frac{3}{9} al màxim extraient i anul·lant 3.
\frac{1}{2}=\frac{\frac{2}{3}}{1+\left(\tan(30)\right)^{2}}
Resteu 1 de \frac{1}{3} per obtenir \frac{2}{3}.
\frac{1}{2}=\frac{\frac{2}{3}}{1+\left(\frac{\sqrt{3}}{3}\right)^{2}}
Obteniu el valor de \tan(30) de la taula de valors trigonomètrics.
\frac{1}{2}=\frac{\frac{2}{3}}{1+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}}}
Per elevar \frac{\sqrt{3}}{3} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{1}{2}=\frac{\frac{2}{3}}{\frac{3^{2}}{3^{2}}+\frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}}}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 1 per \frac{3^{2}}{3^{2}}.
\frac{1}{2}=\frac{\frac{2}{3}}{\frac{3^{2}+\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}}}
Com que \frac{3^{2}}{3^{2}} i \frac{\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}} tenen el mateix denominador, afegiu-los mitjançant l'addició dels seus numeradors.
\frac{1}{2}=\frac{2\times 3^{2}}{3\left(3^{2}+\left(\sqrt{3}\right)^{2}\right)}
Dividiu \frac{2}{3} per \frac{3^{2}+\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}} multiplicant \frac{2}{3} pel recíproc de \frac{3^{2}+\left(\sqrt{3}\right)^{2}}{3^{2}}.
\frac{1}{2}=\frac{2\times 3}{\left(\sqrt{3}\right)^{2}+3^{2}}
Anul·leu 3 tant al numerador com al denominador.
\frac{1}{2}=\frac{6}{\left(\sqrt{3}\right)^{2}+3^{2}}
Multipliqueu 2 per 3 per obtenir 6.
\frac{1}{2}=\frac{6}{3+3^{2}}
L'arrel quadrada de \sqrt{3} és 3.
\frac{1}{2}=\frac{6}{3+9}
Calculeu 3 elevat a 2 per obtenir 9.
\frac{1}{2}=\frac{6}{12}
Sumeu 3 més 9 per obtenir 12.
\frac{1}{2}=\frac{1}{2}
Redueix la fracció \frac{6}{12} al màxim extraient i anul·lant 6.
\text{true}
Compareu \frac{1}{2} amb \frac{1}{2}.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}