Calcula
-\frac{\sqrt{3}}{2}+\frac{29}{16}\approx 0,946474596
Factoritzar
\frac{29 - 8 \sqrt{3}}{16} = 0,9464745962155614
Compartir
Copiat al porta-retalls
\frac{1}{16}+\left(\frac{1}{2}\right)^{2}-3\left(\left(\frac{1}{\sqrt{2}}\right)^{2}-1\right)-\frac{\sqrt{3}}{2}
Calculeu \frac{1}{2} elevat a 4 per obtenir \frac{1}{16}.
\frac{1}{16}+\frac{1}{4}-3\left(\left(\frac{1}{\sqrt{2}}\right)^{2}-1\right)-\frac{\sqrt{3}}{2}
Calculeu \frac{1}{2} elevat a 2 per obtenir \frac{1}{4}.
\frac{5}{16}-3\left(\left(\frac{1}{\sqrt{2}}\right)^{2}-1\right)-\frac{\sqrt{3}}{2}
Sumeu \frac{1}{16} més \frac{1}{4} per obtenir \frac{5}{16}.
\frac{5}{16}-3\left(\left(\frac{\sqrt{2}}{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}\right)^{2}-1\right)-\frac{\sqrt{3}}{2}
Racionalitzeu el denominador de \frac{1}{\sqrt{2}} multiplicant el numerador i el denominador per \sqrt{2}.
\frac{5}{16}-3\left(\left(\frac{\sqrt{2}}{2}\right)^{2}-1\right)-\frac{\sqrt{3}}{2}
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
\frac{5}{16}-3\left(\frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}}-1\right)-\frac{\sqrt{3}}{2}
Per elevar \frac{\sqrt{2}}{2} a una potència, eleveu el numerador i el denominador a la potència en qüestió i dividiu-los.
\frac{5}{16}-3\left(\frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}}-\frac{2^{2}}{2^{2}}\right)-\frac{\sqrt{3}}{2}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. Multipliqueu 1 per \frac{2^{2}}{2^{2}}.
\frac{5}{16}-3\times \frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}-2^{2}}{2^{2}}-\frac{\sqrt{3}}{2}
Com que \frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}}{2^{2}} i \frac{2^{2}}{2^{2}} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
\frac{5}{16}-\frac{3\left(\left(\sqrt{2}\right)^{2}-2^{2}\right)}{2^{2}}-\frac{\sqrt{3}}{2}
Expresseu 3\times \frac{\left(\sqrt{2}\right)^{2}-2^{2}}{2^{2}} com a fracció senzilla.
\frac{5}{16}-\frac{3\left(2-2^{2}\right)}{2^{2}}-\frac{\sqrt{3}}{2}
L'arrel quadrada de \sqrt{2} és 2.
\frac{5}{16}-\frac{3\left(2-4\right)}{2^{2}}-\frac{\sqrt{3}}{2}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{5}{16}-\frac{3\left(-2\right)}{2^{2}}-\frac{\sqrt{3}}{2}
Resteu 2 de 4 per obtenir -2.
\frac{5}{16}-\frac{-6}{2^{2}}-\frac{\sqrt{3}}{2}
Multipliqueu 3 per -2 per obtenir -6.
\frac{5}{16}-\frac{-6}{4}-\frac{\sqrt{3}}{2}
Calculeu 2 elevat a 2 per obtenir 4.
\frac{5}{16}-\left(-\frac{3}{2}\right)-\frac{\sqrt{3}}{2}
Redueix la fracció \frac{-6}{4} al màxim extraient i anul·lant 2.
\frac{5}{16}+\frac{3}{2}-\frac{\sqrt{3}}{2}
El contrari de -\frac{3}{2} és \frac{3}{2}.
\frac{29}{16}-\frac{\sqrt{3}}{2}
Sumeu \frac{5}{16} més \frac{3}{2} per obtenir \frac{29}{16}.
\frac{29}{16}-\frac{8\sqrt{3}}{16}
Per afegir o restar les expressions, amplieu-les perquè els denominadors coincideixin. El mínim comú múltiple de 16 i 2 és 16. Multipliqueu \frac{\sqrt{3}}{2} per \frac{8}{8}.
\frac{29-8\sqrt{3}}{16}
Com que \frac{29}{16} i \frac{8\sqrt{3}}{16} tenen el mateix denominador, resteu-los mitjançant la subtracció dels seus numeradors.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}