Resoleu x
x=3\sqrt{17}-6\approx 6,369316877
x=-3\sqrt{17}-6\approx -18,369316877
Gràfic
Compartir
Copiat al porta-retalls
2\times \left(\frac{2}{3}\left(x-3\right)\right)^{2}=16\left(7-x\right)
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2.
2\left(\frac{2}{3}x-2\right)^{2}=16\left(7-x\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar \frac{2}{3} per x-3.
2\left(\frac{4}{9}x^{2}-\frac{8}{3}x+4\right)=16\left(7-x\right)
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a-b\right)^{2}=a^{2}-2ab+b^{2} per desenvolupar \left(\frac{2}{3}x-2\right)^{2}.
\frac{8}{9}x^{2}-\frac{16}{3}x+8=16\left(7-x\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per \frac{4}{9}x^{2}-\frac{8}{3}x+4.
\frac{8}{9}x^{2}-\frac{16}{3}x+8=112-16x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 16 per 7-x.
\frac{8}{9}x^{2}-\frac{16}{3}x+8-112=-16x
Resteu 112 en tots dos costats.
\frac{8}{9}x^{2}-\frac{16}{3}x-104=-16x
Resteu 8 de 112 per obtenir -104.
\frac{8}{9}x^{2}-\frac{16}{3}x-104+16x=0
Afegiu 16x als dos costats.
\frac{8}{9}x^{2}+\frac{32}{3}x-104=0
Combineu -\frac{16}{3}x i 16x per obtenir \frac{32}{3}x.
x=\frac{-\frac{32}{3}±\sqrt{\left(\frac{32}{3}\right)^{2}-4\times \frac{8}{9}\left(-104\right)}}{2\times \frac{8}{9}}
Aquesta equació es troba en una fórmula estàndard: ax^{2}+bx+c=0. Substituïu \frac{8}{9} per a, \frac{32}{3} per b i -104 per c a la fórmula quadràtica \frac{-b±\sqrt{b^{2}-4ac}}{2a}.
x=\frac{-\frac{32}{3}±\sqrt{\frac{1024}{9}-4\times \frac{8}{9}\left(-104\right)}}{2\times \frac{8}{9}}
Per elevar \frac{32}{3} al quadrat, eleveu al quadrat el numerador i el denominador de la fracció.
x=\frac{-\frac{32}{3}±\sqrt{\frac{1024}{9}-\frac{32}{9}\left(-104\right)}}{2\times \frac{8}{9}}
Multipliqueu -4 per \frac{8}{9}.
x=\frac{-\frac{32}{3}±\sqrt{\frac{1024+3328}{9}}}{2\times \frac{8}{9}}
Multipliqueu -\frac{32}{9} per -104.
x=\frac{-\frac{32}{3}±\sqrt{\frac{4352}{9}}}{2\times \frac{8}{9}}
Sumeu \frac{1024}{9} i \frac{3328}{9} trobant un denominador comú i sumant-ne els numeradors. A continuació, reduïu la fracció al màxim sempre que sigui possible.
x=\frac{-\frac{32}{3}±\frac{16\sqrt{17}}{3}}{2\times \frac{8}{9}}
Calculeu l'arrel quadrada de \frac{4352}{9}.
x=\frac{-\frac{32}{3}±\frac{16\sqrt{17}}{3}}{\frac{16}{9}}
Multipliqueu 2 per \frac{8}{9}.
x=\frac{16\sqrt{17}-32}{\frac{16}{9}\times 3}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{32}{3}±\frac{16\sqrt{17}}{3}}{\frac{16}{9}} quan ± és més. Sumeu -\frac{32}{3} i \frac{16\sqrt{17}}{3}.
x=3\sqrt{17}-6
Dividiu \frac{-32+16\sqrt{17}}{3} per \frac{16}{9} multiplicant \frac{-32+16\sqrt{17}}{3} pel recíproc de \frac{16}{9}.
x=\frac{-16\sqrt{17}-32}{\frac{16}{9}\times 3}
Ara resoleu l'equació x=\frac{-\frac{32}{3}±\frac{16\sqrt{17}}{3}}{\frac{16}{9}} quan ± és menys. Resteu \frac{16\sqrt{17}}{3} de -\frac{32}{3}.
x=-3\sqrt{17}-6
Dividiu \frac{-32-16\sqrt{17}}{3} per \frac{16}{9} multiplicant \frac{-32-16\sqrt{17}}{3} pel recíproc de \frac{16}{9}.
x=3\sqrt{17}-6 x=-3\sqrt{17}-6
L'equació ja s'ha resolt.
2\times \left(\frac{2}{3}\left(x-3\right)\right)^{2}=16\left(7-x\right)
Multipliqueu els dos costats de l'equació per 2.
2\left(\frac{2}{3}x-2\right)^{2}=16\left(7-x\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar \frac{2}{3} per x-3.
2\left(\frac{4}{9}x^{2}-\frac{8}{3}x+4\right)=16\left(7-x\right)
Utilitzeu el teorema del binomi \left(a-b\right)^{2}=a^{2}-2ab+b^{2} per desenvolupar \left(\frac{2}{3}x-2\right)^{2}.
\frac{8}{9}x^{2}-\frac{16}{3}x+8=16\left(7-x\right)
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 2 per \frac{4}{9}x^{2}-\frac{8}{3}x+4.
\frac{8}{9}x^{2}-\frac{16}{3}x+8=112-16x
Utilitzeu la propietat distributiva per multiplicar 16 per 7-x.
\frac{8}{9}x^{2}-\frac{16}{3}x+8+16x=112
Afegiu 16x als dos costats.
\frac{8}{9}x^{2}+\frac{32}{3}x+8=112
Combineu -\frac{16}{3}x i 16x per obtenir \frac{32}{3}x.
\frac{8}{9}x^{2}+\frac{32}{3}x=112-8
Resteu 8 en tots dos costats.
\frac{8}{9}x^{2}+\frac{32}{3}x=104
Resteu 112 de 8 per obtenir 104.
\frac{\frac{8}{9}x^{2}+\frac{32}{3}x}{\frac{8}{9}}=\frac{104}{\frac{8}{9}}
Dividiu els dos costats de l'equació per \frac{8}{9}, que és el mateix que multiplicar els dos costats pel recíproc de la fracció.
x^{2}+\frac{\frac{32}{3}}{\frac{8}{9}}x=\frac{104}{\frac{8}{9}}
En dividir per \frac{8}{9} es desfà la multiplicació per \frac{8}{9}.
x^{2}+12x=\frac{104}{\frac{8}{9}}
Dividiu \frac{32}{3} per \frac{8}{9} multiplicant \frac{32}{3} pel recíproc de \frac{8}{9}.
x^{2}+12x=117
Dividiu 104 per \frac{8}{9} multiplicant 104 pel recíproc de \frac{8}{9}.
x^{2}+12x+6^{2}=117+6^{2}
Dividiu 12, el coeficient del terme x, per 2 per obtenir 6. A continuació, sumeu el quadrat del nombre 6 als dos costats de l'equació. Aquest pas fa que el costat esquerre de l'equació sigui un quadrat perfecte.
x^{2}+12x+36=117+36
Eleveu 6 al quadrat.
x^{2}+12x+36=153
Sumeu 117 i 36.
\left(x+6\right)^{2}=153
Factor x^{2}+12x+36. En general, quan x^{2}+bx+c és un quadrat perfecte, sempre es pot tenir en compte com \left(x+\frac{b}{2}\right)^{2}.
\sqrt{\left(x+6\right)^{2}}=\sqrt{153}
Calculeu l'arrel quadrada als dos costats de l'equació.
x+6=3\sqrt{17} x+6=-3\sqrt{17}
Simplifiqueu.
x=3\sqrt{17}-6 x=-3\sqrt{17}-6
Resteu 6 als dos costats de l'equació.
Exemples
Equació quadràtica
{ x } ^ { 2 } - 4 x - 5 = 0
Trigonometria
4 \sin \theta \cos \theta = 2 \sin \theta
Equació lineal
y = 3x + 4
Aritmètica
699 * 533
Matriu
\left[ \begin{array} { l l } { 2 } & { 3 } \\ { 5 } & { 4 } \end{array} \right] \left[ \begin{array} { l l l } { 2 } & { 0 } & { 3 } \\ { -1 } & { 1 } & { 5 } \end{array} \right]
Equació simultània
\left. \begin{cases} { 8x+2y = 46 } \\ { 7x+3y = 47 } \end{cases} \right.
Diferenciació
\frac { d } { d x } \frac { ( 3 x ^ { 2 } - 2 ) } { ( x - 5 ) }
Integració
\int _ { 0 } ^ { 1 } x e ^ { - x ^ { 2 } } d x
Límits
\lim _{x \rightarrow-3} \frac{x^{2}-9}{x^{2}+2 x-3}